Que si, que avui no nomes es una foto.

El dia esperat dema? Dema sera el dia que ens veurem les cares? Hi haura més tensió de lo normal. Odiarem a la tia que sempre parla? Estare tan dormit com sempre? Ja es veura, supos que si. Qui sap, simplement son paraules. Acabare colque dia no rebentat? Perque ja no me donen entrapans amb beguda com jo vuy? Ho necesit..m'encantaven...jo.. això no val.. Pues segurament es per na Debora, sa veritat es que l'anyor bastant, esta trista, a casa seva, amb un noi que no li agrada, que no l'estima, pero esta amb ell perque no es vol sentir sola, es sent molt desprotegida i es feble, pero no te preocupis, jo estare amb tu, et fare costat i fare que no toblidis de quedar amb jo. Que me sentis profundament i veguis que ja has trobat a la persona que desitges. Ja se que esteim enfore pero jo estic amb tu, me pots anyora molt, pero saps que quan vulguis me pots veni a veure, i si no o fas es perque no vols o tens la sensacio absurda que molestaries. Perque deus pensar aixo? Penses que si vens t'arepentiras? Que no estaras agust? Que..vet a sebre que tan fet perque pensis aixi. Pero no te preocupis, jo fare que estiguis be sempre i vulguis viure de veres. Sorti de casa, i no tenir por del que et pugui passar. Ja saps, confia amb jo, llegeix el meu blog.. i pensa que sempre me tendras, que jo testim molt i que no me perdras.

Pots contar amb jo, com una dona que esta feliç, que somriu i que hi ha complicitat en les nostres mirades, que sabem el que pensem i que desitja que no arribi la nit perque ens haurem de separar. Hauras de tornar a casa teva..Perque et fa por quedar a dormir amb jo? No tenc perque tocarte ni ha d'haver cap obligació per tocarnos mentre dormim. Ni despullarnos i desitjarnos mutuament. Potser nomes ho penso jo, potser noms ho penses tu, pero no pasa res, perque jo fare tot el que tu vulguis si me fas feliç, ja saps que podem sentir molt més be quan som dos, quan mos sincronitzam i el nostre cos s'infla d'adrenalina i no pots estar quiet, desitjant que no sacabin mai les abraçades que ens donem.

Pensei,val?