dimecres, 31 d’octubre del 2007

This is the real cake

Al final men vaig menjar bastanta, i aixo que no magrada massa.

Ostres!!!

Aquests 4 dies califristics espialidosus i amb papallones i sopes calentes vorem neu i volarem molt. Proxima edicio, diumenge, un dia de ressaca. Califristics amb naus espacils, ho vorem i ho sentirem, fred? calentor? juju juju..

Avui tarta, bona i begudes que molen. Angels celestials, en foscors del cel clar. Un gat que sent que estas aprop. Missatges que arriben i cartes que coloquen. Sentiments que es treuen amb compañs extrañs.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Llibre de bolets

Moltes tetas grans i referencies espacials, visites humanes de gent que estima i vol sentir que es viu. Examens que no aprovare i amics que perdre. Apunts que no damanare i practiques que suspendre. Com un gat qualsevol que es negre i vol estar-se damunt les cames de na Maria. CAlcetes i verbs de magrejar. Sentiments que tornen i preguntes que fer. Molts bars per beure cervessa negre. No se quins sentiments tendre. Les habitacions d'altres persones, com adornen el seu espai, expresan-se i volguent estar feliços. Ja...

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Somni amb carpeta

Pues ahir una noia hem va dir, perque tens la carpeta tan plena? I jo li vaig dir que per portar mes coses. Que vuy pestanagues, i crispetes de les cares. També hem d'anar a fer una volta, i perdre el temps. Camins que ja no es torniran a obrir, gelats ue ja no es prenen, saluds que ja no es donen, somriures de complicitat que ja no es fan, mirades que es creuen sense dir res, paraules que volen sense rumb, persones que senten dins mar de tristor.

Persones que no entenen, que volen seguir, que desitgen sortir d'aqui, estimar i voler, conservar i seguir. Sentiments que ja volen, sentiments d'amor, que ja surten i que magrades. Algun dia t'anadonaras que es el que tagrada, com vols seguir i desitjar. Com les paraules que ja no dius i que mai llegiras. Com els vestits que es quedaven tan be i els saluds que no diuen res, jo no se com soc. Nomes camin cap a cap lloc, saluds que mai es tornaran. Persones que no hem cauen be. Falsos, sentiments, sensacions. 7 hores ja queden per parlar amb tu, ja ho sabras, dins la nit et palpare, t'ho dire. Ja no hi seras, molt fins, fum, aigua i gelat. Desitjos que mai es compliran.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Tetris

Un altre dia s'acosta sense massa sentit, les dates es van acurçant. Sense sebre molt be que faig segueixo cap envant, tot seguit, resignante i seguint cap envant.

Mudança

Avui hem estat pensant, amb els amics invisibles, amigues imaginaries que supos que ja es hora de que men vagui a viure amb un pis. Al principi de tot es decidir el barri, ha destar aprop de les línees de metro i aixo. Despres supos que haure d'estar amb la meva germana, i jo crec que estaria bastant be, perque casi mai esteim junts i tot aixo i crec que molaria bastant. Despres supos que estaria amb el meu amic i aixo ja es converteix en cosa de guarros, que ambla meva germana estaria amb el meu pare que si aixo net que si no beure que si que no se, un desastre, pero tampoc estaria tan mament. Despres el cas amb la novia, aixo si que seria un super chou de la hostia, que si la novia tot el dia jts al llit, que si besades que si els pares, que si anar a dormir prest, que si rentar la roba cada setmana.. uf, rentar el bañ que si no se que. I finalment hi ha el problema de la gossa, un golden retriever, que ja te com a 2 anys o mes i ufff, que no l'hem enseñada i casi no es pot fer una volta amb ella perque estira i tot aixo, aunque ultimament com que ja es gran s'ha calmat molt. Imaginet tot aixo dins un pis amb tantes persones que no es coneixen i que totes son tan diferents i que mai tendrien que haver-se creuat les seves vides i al cap de poc temps tots alla dins la mateixa habitacio, nomes reunits per algu que estima.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Peres

Un nou dia sobre al davant. Nous conceptes i noves geometries. Com tractarles. Ja s'ha obidat. Necesitat de recordar les pells suaus. Noves caricies i nous llocs. Tot per descobrir. Pensant en el passat, en el que es podia haver fet, en el que totom desitjava que pases, seguir caminant cap a no-concrets llocs, nous significats per paraules que no existeixen, noves concepcions, noves descripcions i nou llit. Tot per descobrir. Res esta fet. Llegint sobre vehicles i maquines simples. Seguin com sempre esperant que algu s'acosti, et saludi, observar-la i seguir, pensant que algun dia t'abrasara i no sabras que fer.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Con cuerpo


Parcials de rialles.

D'aqui poc

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Sopando

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Maria

Na Maria estava alla sense saber que pasava. Havia cursat 5 anys de psicologia en la universitat de barcelona.
Havia seguit perfectament els temaris i s'havia instruït perfectament en l'art de descobrir les veritats ocultes que aconseguien amargar a les persones.
Era el dia del seu progecte final. Se l'havia estodiat perfectament. Havia passat hores i hores sense dormir per acabar els capitols que havia d'entregar.
-Are ja tot esta fet. Ser ben directe i amb caracter -es deia ella mateixa.
La presentació va ser tot un exit, les seves tesis serien impreses i posades als soterranis de les mes prestigioses universitats on acumularien pols indefinidament.
Va aconseguir un lloc de treball on descobria les veritats ocultes dels enginyers.
El seu despatx passaven homes i homes que amagaven veritats i les volien deixar fer. Ella les conservava com records de la seva infantesa.
Despres d'uns anys es va anar a viure amb un enginyer que no tenia veritat oculta. L'atreia tant que ella començava a tenir veritats ocultes.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Disaster

Desastre de practica avui. Desastre de practica que vindra.

Menjar falafels que estan molt bons.

Com un espardiga pel cel cla i rojos en camins de pops i noies de naus. Na Maria estava espantada. Com tothom a la nau. Al dia passat estaven duguent una vida rutinaria i a l'altre uns extraterestres havien abduit a una nau. Na Maria s'havia desesperat moltissim. Estava sola i no sabia com desfersen.

La nau era una especie de mamut gegant que surcava l'espai negre. Era un cilindre gegant de 50km de diametre i 100km de llargada. A l'interior seu estava completament buit. Nomes una fina capa de nau protegia la gent de l'atmosfera que hi havia. Era un mon cilindric. La gravetat estava cap a les voreres del cilindre que s'aconsegua girant el cilindre a gran velocitat.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Relacionss i que

Quan fas coses que mai voldries fer i encare aixi no tens algu que compartir el llit. Simplement persones que pasen i que no saps mai avon et surtiran, no saps que pasaran no saps que vuy fer-ho del tot be, que vuy sentirme be, que vuy sortir d'aqui dintre i sentirme del tot be. Que magrada aquella noia i que mai o sabra realment. No es que sigui timid ni res, es que realment es com una idealitzacio per pensar amb alguna persona, amb algu. No se que pensar de tot plegat. Realment necesit estar amb mi i pensar coses. Que no m'agrada gens perdre el temps i que necesit estodiar i buff. Que no se si men desfare, pero me fa bastanta ilusio. I no se, crec que estara tot be. I que algun dia molara i passare mes temps junts i que no mimportara. No se, realment m'agrada com esteim are i que mola estodiar i aprendre coses.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Gats


Un marrameu, dos marrameus, tres marrameus, quatre marrameus.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Viatjant


Un viatge amb cotxe mai fa mal a algu. La modorra que dona i els dies que no tinc em fan pensar que ella si vol navegar i que no se que li pasa pel cap. Hauria de començar a fer coses mes properes.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

jajajajaja

No se perque ja no escric mes.