Somni amb carpeta

Pues ahir una noia hem va dir, perque tens la carpeta tan plena? I jo li vaig dir que per portar mes coses. Que vuy pestanagues, i crispetes de les cares. També hem d'anar a fer una volta, i perdre el temps. Camins que ja no es torniran a obrir, gelats ue ja no es prenen, saluds que ja no es donen, somriures de complicitat que ja no es fan, mirades que es creuen sense dir res, paraules que volen sense rumb, persones que senten dins mar de tristor.

Persones que no entenen, que volen seguir, que desitgen sortir d'aqui, estimar i voler, conservar i seguir. Sentiments que ja volen, sentiments d'amor, que ja surten i que magrades. Algun dia t'anadonaras que es el que tagrada, com vols seguir i desitjar. Com les paraules que ja no dius i que mai llegiras. Com els vestits que es quedaven tan be i els saluds que no diuen res, jo no se com soc. Nomes camin cap a cap lloc, saluds que mai es tornaran. Persones que no hem cauen be. Falsos, sentiments, sensacions. 7 hores ja queden per parlar amb tu, ja ho sabras, dins la nit et palpare, t'ho dire. Ja no hi seras, molt fins, fum, aigua i gelat. Desitjos que mai es compliran.