Na Maria estava alla sense saber que pasava. Havia cursat 5 anys de psicologia en la universitat de barcelona.
Havia seguit perfectament els temaris i s'havia instruït perfectament en l'art de descobrir les veritats ocultes que aconseguien amargar a les persones.
Era el dia del seu progecte final. Se l'havia estodiat perfectament. Havia passat hores i hores sense dormir per acabar els capitols que havia d'entregar.
-Are ja tot esta fet. Ser ben directe i amb caracter -es deia ella mateixa.
La presentació va ser tot un exit, les seves tesis serien impreses i posades als soterranis de les mes prestigioses universitats on acumularien pols indefinidament.
Va aconseguir un lloc de treball on descobria les veritats ocultes dels enginyers.
El seu despatx passaven homes i homes que amagaven veritats i les volien deixar fer. Ella les conservava com records de la seva infantesa.
Despres d'uns anys es va anar a viure amb un enginyer que no tenia veritat oculta. L'atreia tant que ella començava a tenir veritats ocultes.
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Maria
Publicat per
Xupasangre
los
15:21
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
vaja, em sona trist...
nose, el d'ahir bastant, el davui guai no?
Publica un comentari a l'entrada