dilluns, 4 de juny del 2007

Relats conjunts

Que en subgereix aquesta imatge? Simplement en ve el cap la tendresa del membre...vuy dir plastic! Si, plastic, me recorda al viatge el futur, la peli del cotxe quan el vell inventor parla amb la señora aquella vea preofesora que havia de morir quan cau per barranc. I que el inventor li diu que llegia els llibres de 20000lenguas de viaje submarino i willi fog i tots aquells i el profesor diu que era un nen quan els llegia i com que en l'epoca de la dona nomes feia uns anys la dona el mira extrany pero no diu res ja que el profesor diu que el feia sentir com un nen i es soluciona,. Sabeu perque recordo aquest passatge de la pelicula? Mmmmm supos que el pintor va pintar el quadre quan encare no es coneixia el plastic i una referencia ambsoluta a viatjar el temps. Per cert, tambe me recorda a uns quans llibres de viatjar al futur i coses aixi, amb els llibres de la trilogia de la fundacio que al final i el començament son mes de 6. Crec que son 7.

També volia improvisar i posar japonesas enmig de sa foto o posar alguna cosa impactant o pensar amb fer de profesor d'una classe de psicologia que tractes sobre cosses aberrants.
La classe tractaria sobre les impresions que ens pot donar.
Primer de tot posaria a la pissara coses impactants, merda de cavall, conills morts, semen eclesiastic o alguna cosa semblant. D'espres vergonya, senstimens odi... pero molt radical, també faria...ja sabeu, imaginar-mo tot i esperar que no me s'oblidi.

Per cert, ja vaig veure el blog de relats conjunts pero com que no era massa impactant el vaig deixar passar i no me vaig enterar de que era. Are si, amb uns emails comprometedors i mig subrealistes el vomit d'espageti comença a triunfa amb els llençols plens de sang d'un japones que mira el coeficient de penetracio i li fa fastic la politica i no sap que antes les cabres servien per mes coses que per tirarles per la finestra d'un sete pis.

2 comentaris:

Pandy ha dit...

A mi em suggereix la immutabilitat i la fluidesa del mon. Tot es el mateix, les diferencies les fas tu en jutjar el que veus. El temps cau i es va fonent, com el temps esgotat del cadaver de larena, pero la taula persisteix, de moment, tambe caura. El mon tambe canvia. El temps, la concrecio de l'eternitat abstracta, te alguna cosa de l'eternitat, les agulles del rellotje es mantenen rectes no? Aixi i tot, en ferse concrecio en un rellotje, esta condemnat a esgotarse.

Pandy ha dit...

Aquesta vegada si que m'he fixat en la foto! i no ha fet falta que penses en japonesas