Les cadires magiques que duen sabates. Jocs fantastics, calor insuportable, examens terribles caçons inacabades. Que s'ha convertit en tot normal, almenys e conseguit un secret dels GROCS jejejeje, ja et pots preparar! Imperdibles qualsevols. Com na Núria, ja saps! Que per molt que o pensis saps que no podras, que no es tornara normal, ha d'esser subrealista perque sinos no val.
CONTESTEM ELS EMAILS!
Per cert, la noia groga del ascensor d'avui tenia alguna cosa que dir, ma mirat moltes vegades com si me conegues, ma dit noseque adeu, que tenies algo que dirme, que saps alguna cosa de mi?
Les noies angleses estaven super bones, uf, el so del good night amb les seves veus dolces ma fet pensar molt amb el llençol ratllat. Com l'Anna que l'altre dia si que vivia al maxim pero amb un relax.
-Na Ninamori es una noia molt forta.
-De la no materia
-Jo mateix
-No tenc cap interes en les conversacions trivials.
-Si hi ha algun splingax que o digui i parlarem.
Vuy palomitas jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
dissabte, 9 de juny del 2007
Algu llunya esta perdut (si)
Publicat per Xupasangre los 22:21
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
eI M'HAURÉ DE FUMAR DOS MAIS PER LLEGIR EL TU BLOG!!
pERÒ ESTÁ MOL BÉ!
fELICITATS XUPASANGRE!
Es que ultimament s'ha tornat molt suprealista!
Nomes dos?
Per cert fa casi una setmana que no poses res de nou ^^
Penso que les converses trivials són un recurs que utilitzem quan volem agafar el control sobre la situació, i el que aconseguim és sentir-nos bé amb nosaltres mateixos perquè hem aconseguit superar la situació incòmode de pujar a l'ascensor amb el veí del cinquè parlant de temps... Acceptar que no sempre hem de "complir" amb les expectatives que se suposa que s'esperen de nosaltres és fer un pas endavant cap a la llibertat per un mateix!
Salut!!
Pero al final no me va dir res, me mirava com si conegues part de la meva vida privada o algo aixi, que no es que sigui una marevella.
Jo no em sento gens be parlant de coses trivials, me fan sentir molt tonto, pens que perd el temps i que no m'agrada, que no o soport, podriem estar fent altres coses dins l'ascensor (imaginauvos el que volgueu) i despres sortir i continuar amb que anaves a fer. Perque es tan difícil si tots ja sabem que es el que volem?
Coses que es poden fer a dins un ascensor... MIRAR PER AMUNT QUEDARTE CALLAT GIRA LA CARA AMAGARTE DARRERA UNA JAQUETA...son coses de gent de ciutat imagin. Es poblinos no mos pasa axo. Tampoc treim una conversacio trivial. No se. Me sent comode dins el silenci i sient un poc amable si es dona la situacio. Es tan dificil deixar baixar als que son dins lascensor abans d'intentar entra en marabunda a saco??
Si tots ja sabem el q volem?? Es q potser no tots volem lo matex..be de fet jo no ho trob dificil. I be...qin comentari. q me perdut un poc. necesit una pili q me guii.
Es poblinos estan molt enfore d'entendre tot aixo, i tot que tu no estudies i que no val la carrera que fas i que ...bueno millo xer amb tu i no escric es comentari
Publica un comentari a l'entrada