Lo mas triste es que cuando mas crees que conoces a una persona mas lejos estas de ella en realidad. Tambien seria algo asi como que no quieres saber nada de mi, desapareciste de mi vida como llegaste. Bueno, almenos yo te tendre en mis recuerdos. Supongo que quedaremos algun dia cuando tengamos un monton de años para hablar pero no pasara de una conversación superficial entre dos viejos conocidos que no tienen mas en comun y que al dia siguiente sera como si nada hubiera existido.
Sa veritat es que estic mig tristo com ultimament, pero crec que avui un poc mes pq m'he enrecordad d'una dona groga de la infancia.
No pots jutjar a la ciencia perque no en tens ni idea :P. Jo crec que quan mes en saps mes comprens que tot esta tan relacionat i que pots veure les coses amb diferents prespectives que o comprens tan be que et sents capaç de comprendrer-ho tot.
Jo esper que pensis mes amb jo, molt mes, i enamorarse es tan superfluo que no te res a veure, nomes tanuble el judici. No crec que sigi tan dolent, jo tenc les coses ben clares i tu? jo del tot, ami no me preocupa res, i seria imposible oblidarte, com no e oblidat a altres que man donat i man fet sentir com tu hem fas sentir.
anims, ho saps no? I no te deprimesquis ni comencis a pensar coses rares, i els sentiments, ja saps, pots contar amb jo. Pero no dexis de ser tu mateixa val?
Com que no tenc a ningu amb qui xerrar i m'agradi comens a posar comentaris a na Debora que l'estim molt i res, esta sol com sempre davant lordinador sense sebre ben be que fer.
diumenge, 22 d’abril del 2007
Never Knows Best
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sol davant l'ordinador esperant? O ja no esperes a ningu? Te sorprendras la nit quan ella aperegui en somnis i te digui que no t'olvidara mai tampoc. Que si, que xerra amb tu ara es superflu, que vas perden gent pel mon duran sa vida i mb cada persona sen va un poc de noltros. Creies que aquesta vegada seria sa persona que smpre havia d'estar amb tu, on s'ha ficat? I jo no ho puc comprendre, jo domes estic aqui de telespectadora, no faig res per dobbes, es dobbers fan esclaus, pero per els lliures venen tot sols, jo lo que vull, es mira, mira lliure. T'estic mirant. Vos estic mirant a tots. I no vos entenc. Com s'ha pogut olvida de tu? T'abrasare avui vespre i dema trobaras la que et mereixes, la teva nuria, pero jo seguire sempre al teu costat.
Pues no esper a ningu perque aqui dedins no es pot trobar a ningu, apart de molta pols i molt de soroll.
Publica un comentari a l'entrada