Alguna noia que s'ha colat a la meva vida. No te una cara rara, es que necesita amor i l'esta demanant a crids.
Color verd i negre es la desitjada camiseta. Cada cop que me la poso sent que estic amb tu saps? Que mabrases i et sento. Avui m'agradat parlar amb la Maria, em parlat de coses intrascendents, pero es un començament. Al meu cap sempre rondinejes al voltant de formules i gramatica rare. Molt extranya. Avui mati me despertat i te sentit molt aprop meu. Anna, la teva amiga, no me cau masa bé, te un jo que se que me dona mala espina, segur que esta amb tu perque no te ningú més amb qui anar.
dimarts, 17 d’abril del 2007
Camiseta a ratlles
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Es com mirar les ratlles de la carretera. No quan condueixes, sino quan vas de copilot i mires per sa finestra en terra. Na bel s'imaginava que el coxe botava cada vegada que pasava entre una franja negre d'asfalt que separa les linies discontinues. Jo era i som mes de les que quan caminen per les rajoles procuren no trepitjar les juntes. Es pot converti mb una obsesio desqiciant, pero li dona un aire entretingut a caminar per un llarg carrer enritjolat...es un joc inesgotable!
Publica un comentari a l'entrada