Perdida a les 4:08

Una nova preocupacio a les meves files. Arros a la bolonyesa amb pebre negre i ceba esta super requete hiper bo, es que mencanta! Mel menjaria cada dia, amb el seu sabor tan exquisit, una sensació de plaer inmesurable, com la sensació del sexe tranquil, relaxat, no amb preses de acabar abans del mati per anar-te'n a dormi. Saps que tanyor no? ME vols abrasar?Es que no se que fer en aquests dies sense tu. Que es aquesta sensació que sento cada vegada que et veig, cada vegada que pases al meu costat, que em toques i me xeres, que me volsi que me sents.

Avui veia un dia pero que molt bo, l'he passat dormint. Pensant amb estadístiques amb daus de 6. Fent configuracións de guerrers imposibles. Els guerrers que disparen sempre acaben assent els miyors.

Assasines de sentiments. Cada vegada magrada mes n'Anna sa que esta mig boja, i que matreu.

Les pates trontollaven, cantaven del banc vermell, foscor inmaterial espai transparent de segons sense temps sentien les noies olor del mati dels cossos nus despres de la pluja de les nits. Flors i balades de camions de cisterna dins gots grocs.

Les patates trotaven, caminaven pel cranc vermell, fredor inmaterial, esplai transparent de temps sense segons patint per noies pudor del mati de les hores perdudes abans de la solitud de les nits. Cols i bledes de carreteres sense aigua dins sols gros.

Les pardales tafanejaven,..