Es la noia que en mira tota l'estona, la que en disitja, es un sentiment de lo no poseit, de lo que ens agrada, del que ens agradaria poseir i de que tenim, del que som. Saps que t'anyor, perque no vens amor? Que es el que te fa por? Es el que realment vols? O sols o dius per quedar be? Segu que si, no se si t'agradaria, en el fons t'amagues, no cuides de tu, ni dels altres, només ho fas veure. Però això sí, estas molt bona, el meu cos vibra en sentir-te aprop, de mirarte, de sentir-te, inclus d'olorar-te. Saps el que faria per tu? saps el que me donaries? Saps el que magradaria, estas tan bona que me qued exasperat. En vull llançar, pero aixo implica un fracas inminent. Una cosa que no vuy. Que sent per tu? Crec que magrades tant. Vuy compartir les coses amb tu. Vuy ser feliç, en vull alegrar, vuy sentirte, vuy acariciarte, vuy explicarte tal com soc, et vull coneixer, vuy sentirte amb jo tot el temps, i vuy que estiguis amb jo, per fer cosses.
dijous, 5 d’abril del 2007
La maliciosa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Li encanta. Li encanta el teu somriure desde la porta de ca teva mentres desapareix en la nit fosca i se gira per mirarte una ultima vegada. Desitja torna amb tu cada dia. Somiara desperta conduint a altes hores de la nit a deserts d'asfalt: el mon negre amb linies blanques. Encantada de coneixet dimoni de carretera nocturna, vull veure sorti el sol desdel meu coxe. Sola, sola i desnua accelera cap els llumets vermells des coxe de davant no frenis, es una autopista adelanta. L'anyores ja? Es clar q si!
Li encantes. Li encanta el teu somriure a modo de despedida desde la porta de casa teva. Et mirara sense disimular la seva tristesa pero li encantes. Es feliç de poderte veure aixi. I despres s'endinsara en la foscor de la nit sense por, portante dins el cor. Que dolça la nit quan el teu record es recent. Conduira tota la nit perque es a la carretera on et sents lliure. Paradis d'asfalt, el mon negre amb linies blanques un feix de llum d'uns metres, llums... accelera acostat un poc mes als llums vermells paralels infinits a les set del capvespre a la sortida de palma. Pero ara ja es tard. Altes hores de la matinada per torna a casa mb el teu dolç record dins el cor i recent... Q ja t'anyora? Es clar que si! Pero com m'agrada anyorarte! Conduim junts fins que surti el sol o a davall la pluja el limpiaparabrises inscansable volta d'un costat a l'altre marcant el ritme del so de l'aigua i el vnet. Magraden les tormentes! M'agrada sempre el temps magrades tu!
Publica un comentari a l'entrada