diumenge, 8 d’abril del 2007

kemonozume


Es una peli dels creadors de mind game. He vist un trosset i mola molt. Quan la tengui molara molt, es del tipus de peli que mencanta. Trossos extranya, pero que estan molt be. Molt pensats i currats.

Com el inevitable sentiment de dormir, com el naixament i la mort. Un dia nou, uns records acumulats. La vida quan dorms s'oblida. Penses i veus que el que t'envolta admirant per la bellesa de totes les coses, les de veres, les que timporten, les que mai et cansaries de repetir un munt de cops.

Les deeses de la blancor, blancor de la neu dels recondits pigs i muntanyes d'altres planetes. Els talps son una altre espècia de creador d'estructures, vam per tots els planetes, per les llanures, els planetes morts, desertics, glacials e incandescents, crean una comunicació, creant una societat unida, ja que tots varen contemplar l'arribada dels Zaos que entren per el forat que esta situada la porta Zeo.

1 comentari:

Pandy ha dit...

Recen sortida de la duxa, sola a casa, avui no sop ja es tard pero amb la tovallola embulicada sensualment mir el meu ordenador. M'ha tornat a saludar aquell tio q no soport. El mon es ple de pagafantas. Davant el calefector, fa fred, el pijama es sexy, i la llum ve de l'altre habitacio, la casa es gran. Continuo sola. Tenc molt de temps per endinsarme el nou i desconegut mon de els jocs de batalles. Amb els colors adecuats somiare desperta que visc al mon astronau, atrevesant l'espai sense desti fixe. No vull ningu amb mi, ningu q no sigui friki.