diumenge, 29 d’abril del 2007

L'anell de l'alien

Avui e somiat amb una pel·lícula que no existia. Com totes les pelis que veig jo tot sol les començ per la mitat, després ja farem un flashback cap el principi de la peli quan veiem que es interessant.
El mig de la pel·lícula es veia que estàvem molt entrat el futur, el món havia estat devastat per alguna organització de hackers que estaven descontents amb la vida-extres que duien fins el moment, estaven devastant la naturalesa amb construccions i plantacions que no servien de res. Veiem a un extraterrestre que es deia Chals i un amic humà que s'havia fet durant la pel·lícula.

Fent un flashback al començament de la pel·lícula, veiem que en Chals arriba al planeta i es veu un edifici on s'havia de fer una conferencia per les decisions científiques sobre el flux del inmaterium que havien de revolucionar tota la concepció dels viatges interestel·lars. Però l'alien havia vengut a evitar-ho ja que els del seu planeta creien que desestabilitzarien l'univers. L'edifici estava tot enredoltat per una franja a mig construir amb maquines que s'utilitzaven el segle anterior. Com ja no funcionaven els aparells electrònics a base de silici, s'implantaven els de adn, ja que per molt que les industries que tenien tot el poder damunt el silici no havien pogut evolucionar cap a la base 4 de l'adn, una creença un poc estúpida perquè sabem que estava revolucionant els baixos fons de la societat. Com que ja no tenien res a perdre deixaven a un costat les imposicions socials i evolucionaven cap a l'estat aflorit de una nova mutabilitat que convertia els cossos humans en 1/3 de ciborg, 1/3 de planta i 1/3 de humà. L'únic que podia pensar era l'humà. El ciborg tenia el treball de treballar amb nombres i concepcions algebraiques apart d'entrar a Internet. La part planta mantenia un simbiosi amb les tres parts, protegint l'integritat de la transformació i les repercussions mediambientals de la producció de residus no podien ser reciclats. La part humana era la que feia tota la feina de dirigir totes aquestes operacions. Duguen-la cap un futur de abarcar tot l'univers amb milions de organismes de milions de parts diferents.

3 comentaris:

Pandy ha dit...

Avui estren amigues i sabates. Les sabates bastan comodes, les amigues bastant frikis. Sona be. Els Kanas no son tan dificil, mb constancia se poden aprendre. Ha tornat el fred i el diccionari de japones torna a mossegar les ungles de mu mare. M'he especialitzat en postres. Tiramisu de se ma olvidad posarli llevadura? sempre et qda la solucio de posaro a dins el congelador perqe es descogui. Li poses la llevadura mescles i o tornes ficar a dins el forn.
Les noies de l'aula de musica, son les que li agraden a ell. Jo li e vist unes quantes vegades tot content amb el seu banyador i el gorro aquell de plastic pq no se li caiguin els cabells a dins la banyera de sal somiant amb les noies de l'aula de musica.

Anònim ha dit...

aixo ho has somiat????
es molt llarg per somiar-ho eh a mi em dona mes aviat ke tuas inventat, no mequivoco oi??? jejeej

Xupasangre ha dit...

Però no seveix es katakana perque tot esta escrit mesclat amb kanjis i no tenteres de res. Apart que me fa palo. Es divertit però un poc inutil.
Els postres a mi no magraden tant com el menja en si, mai prenc postres i si els prenc es abans de dinar, o mentres din combinant sabors i així, a mi m'agrada molt.

Pues el somni encare continua, falta la part on surten els anells del alien i un malcarat, el tipic cabro que molesta durant tota la pel·lícula. Una baralla dins lavabos japonesos i amb uns policies estupids, la persecució amb la bici..