Com un melo, una olivera, com entrepans gratis, menjar a casa d'un altre. Diners per fer-nos egocèntrics, fer-nos males persones i entrar en mons que mai serem feliços. Una única realitat per moltes percepcions. Saps que vull estar amb tu no? Saps lo molt que m'agradaria abraçar-te i acariciar-te suaument la teva pell blavosa? Estic esperant el dia en que me venguis a veure i puguis estar amb mi. Dormint abraçats tota la nit, i dutxar-nos junts.
Avui e jugat una partida i m'ha agradat com a funcionat, però es tan delicat un exèrcit alienigec. Es molt més fàcil jugar amb qualsevol dels altres, però en canvi no t'entra dins teu la sensació d'haver aconseguit una cosa tan complicada com seguir les explicacions dels llibres.
dimarts, 24 d’abril del 2007
Caramels
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Na Barbara
Li agrada que li diguin xunga. Vol ser una tia dura, es vestix com un noi, pero li queda sexy. No se guarda res per respecta pero disiumalara davant desconeguts o persones de confiança dubtosa de mostrarse sensible, vulnerable, dolça inclus. Pero t'enamoraries d'ella un cop confia amb tu. Ella diu que no, que es basta poblina sense mames i que només atreu a maricones loques i depresius. Pero ja te l'amor de la seva vida aqui devora. El desitja. Que tenguis sort barbareta. Gracis per deixarme experimentar amb la teva esquena. M'agrada ferli masatjes. M'agradaria dur-te el berena al llit amb una rosa. Es tan cursi que segur q t'enfadaries pero al fons estaries contenta.
Pero na Barbara no era guapa, i si es una tia encare es mes xunga...
Publica un comentari a l'entrada