Avui m'he aixecat de la llitera de 3 pisos que compartesc amb les bessones Anna. Varem estar xerant durant bastantes hores sobre el gatbus. Ens agrada molt. Tenim una concepció parescuda al elefant rosa bus. Pensant amb els records del elefant rosa bus, en ve a la ment que na Julieta fa temps que no menvia emails i la seva amiga Debora em te preocupat.
I si, me assegut d'avora n'Alba sa des culet que m'agrada tant. Supos que mola anyorarme així. També has perdut s'aro, mimporta un poc pero es igual, ets un poc poblina aixo si, jejeje. Supos que ets una negada però a mi m'agraden altres coses.
Hem caminat cap al laberin de Barno, a estat molt instructiu, sobretot quan en vist aquell poni volador que després s'ha tornat un pato acuatic però això ja es una altre història. Sobretot per les fires de llibres i els uno per quatre. També cereals i dinar als japonesos. Japoneses pensant amb variacions dentropia que no arriben a entendre. Els busos son entretinguls i na Galactia molt més, sobretot si te trobes deboras hippis pels metros, amb calçons negres i faldes verdes amb jerseis ajustat que marquen pit. Amb cabells llargs que estava per xupar colls de verges decimals.
Investigació de materials me comença agradar, li he agafat el gust, me va caure be el profesor, m'hi esforçaré. Tantes coses per fer i tan poc temps per aprender-les. Sobretot per pintar Gunilans de marro i groc.
dissabte, 21 d’abril del 2007
Clarafosc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tambe e perdut es dni, es bitllets q volia guardar de record des meu darrer viatje, aquelles pulseres que me va fer na bel, aquelles recades que me va regala n'elisa en fer 17 anys, aquell subrallador que vaig robar de sa tenda de mum pare, i s'etiqueta del amor de na barbara. Som axi, son coses materials i jo els hi atribuesc un valor important, en tan que me recorden a persones, pero en es fons, pens q no es lo importan es material. A dins jo s'hi queda es moment, sa sensacio, lo feliç que me posa que aquella persona hagi pensat amb jo i m'hagis donat s'aro. Estic felis, felis de que m'el donares. Lo que val es que m'el donasis, i preferiria tenirlo aqui val, poderteel mostra i vesis que el tenc, i q m'agrada, m'agradava. Moltes gracis. Es dia menos pensat m'el trobare un altre pic. Segurament que si. Tot va i torna a sa meva vida. Tot menos tu, que no t'en vas mai de dins jo.
Jo no mimporta que perdis lo teu, pero si que mimporta el que jo te regalat.
Publica un comentari a l'entrada