Les noies de la casa encantada

Una sèrie aglomerades fustes dins un paratge sospitos dins soteranis boscosos de paratges deserts dins hospitals blaus del dies eterns din maquines del temps itentant cambiar els nom d'aqueles crispetes que en vaig cruspir els dijousos esperant davall el teu pies de davora la platja en dies d pluja.

Ja no podia mes, ja no podia esperar, el pais del somnis me cridava, volis trobarme amb ell, nous silencis d'etern perfum de bolles grogues que cridaven ja que elles volie la negror del cel. A Barcelona mai es pon la claror, els dies grisos, les nits com ... T'enrecordes dels homes llops que perseguien dones dels vestits roses que es trencaven pues res que la son me persegueis a recons mes insolids.

A veure genshiken ya!