diumenge, 18 de febrer del 2007

Que sents per mi?

Vaig anar al final amb n'Anahi a fer una volta pel centre de Barcelona, quin interes tenia ella amb jo? Ja haviem quedat al mati per anar a fer una altre cosa. Vam comensar a caminar i tot just va comensar a ploure, menys mal que tenia el meu paraigua fosforita al alcanç de la ma. I XAS el vaig treure amb molt de o'orgull. Era el paraigua legendari de les focas amrineras.
Vam caminar, ens vam besar sota la pluja amb un bes timid de dues persones casi desconegudes que no feien vida junts. No varem tornar a parlar sobre el tema. Ens vam turar a mirar mostrador i tendetes anbulants, vaig veure i no tagraden aquests monigotes? -no- respongue ella. Quan va mirar el seguent mostrador en vaig comprar un per mi, que a jo si que m'agradaven molt.

Al vespre varem tornar a quedar, pero aquest cop acompanyats d'una estudianta de japo, que amb la seva poca traça de fer menjar ens va preparar curri picant. Despres de suar coses groques, el curri vegetaria es va revelar contre nosaltres i va comensar a mutar i a fer de les seves. Varem llegir les instruccions i apart de posar que era extra picant, varem poder observar que també era extra mutante.
Per postres hi havia freses congelades, eren freses normals i congelades, vet quines coses. I un melicoto, l'home en questio el va pelar per totes les senyoretes presents com un gran mostre en la cova negra.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

AH!! CABRON! AXI QUE ARA REVISES ES COMENTARIS?? PUES REVISA AXO WARRA CERDA PUTA WARRA CERDA PUTA WARRA CERDA PUTA WARRA CERDA PUTA!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Es divertidament gratificant experimentar amb sa teva propia salud mental. Mossega i ensangra els teus propis records i q el gust de la seva sang embruti ses teves dents...qin gust mes suau. Pareix humà. Provoquet alucinacions. Fesles realitat. Mira-ho, tu ho saps i ho has sabut sempre. No intentis ser normal. Saps que et controlen a tu domes a tu. Fa uns anys que intentes no pensar-hi pero els pots sentir. No son extraterrestes ni alianigenes axo son contes de velles. Saps qui son en realitat. No ho has olvidad. Ells no t'han perdonat per la caiguda dels daus que vigilaven les claus magiqs de Sarrait. Te donaren aquest sentits perque confonguesis la realitat. Pero a dins tu el persistent desig de trobar la veritat al mes pur estil platonic. Perque te donaren aquestes guies si volien que no la trobesis??? Volen que la cerquis. Pero mai te'n adonaras de que la realitat esta en la teva imaginacio, per por de tornarte loco. Desperta! jA STAVES LOCO ABANS DE RENEIXER EN AQUEST MON!