Jo soc molt normal, m'ho va dir un nispro

Les pesades de les hores insuportables al mati, esperant el vaixell. Dins el vaixell en una exasperant buidor de l'ultramon en aquest predilecte estiu d'anys incontables inmersa mar tort que volen pastissets els oreixut de la tumba d'aquell ser reconegut per tal d'establir la relacio amb la blue card.

Exactament fa una setmana que vaig somiar amb una frase "On les cabres loques volen, tu estas amb mi" me vaig aixecar molt ratllat. En realitat la frase volia dir com a aquesta noia que esta com una cabra loca comensa a flipar a causa de l'olor del V-5 i en aquest precis instant es dona compta que esta amb jo al meu costat i que m'admira tal com soc, pel meu ser i per la meva persona, com la sensació de menjar macarrons ben calentons dins la cuina i damunt la taula assegut a la cadira amb les germanes de la teva xicota.

Com unes senyals industrials de incesants on viuen les dones incandescents en estat de plasma pur. Son com el meu amor platonic cap a l'escorpi flamejant que crida l'ajuda den Menji que necesita farcit per abarcar les vies de la llum traumatica que ens fa maretjar pensant en comics i fotos en blanc i negre d dones despullades dins la negror de l'aigua transparent.

Es com si tobservas des de les sombres de la gent que passa per passadisos mig buids com les aules a les vuit del mati. En simba en reclama patates frites, i jo li dic que no en pot menjar ja que no an estat inventades per homes en monos verds.

L'Onizuka s'escapa de les perversions de menors.