La perfecció esta en la proporció.

Adducim a 'el cullera' de forma guarra. I el convertim a n'el 'mañanero'. Aquest mañanero estava de viatge d'estudis en els habitatges perduts somiats ascensors rotjos amb coliflors d'altres mons amb ninots de neu negre amb la sensacio putrefacte dels menjars dels restaurants de can barato.

Pero es meu es mes LLARG!!! Diu la Nuisiqa que esta falta d'amor i sese! A la Nuisiqa li agradava fer cosplai amb subnormals i travats gilipolles de angels borats amb cadires voladores i galls morts.

La Nuisiqa era una noia d'allo mes anormal, no subnorma...no, d'allò més innormal. Sempre la podies reconeixer-la per la seva falta i per les trunyelles que duia sempre. El seu aspecte era d'allò més terrorific. Cada dia es transformava. Un dia tenia l'aparença d'un home llop. Un altre pareixia una princesa encantada dels contes de fades. L'altre pereixia una vaca voladora. I així canvïant cadà dós pèr trës. L'hï agradavä ser aixinës d'ëspécìâl. Al seu poble era intocable, era la cosa per respectar. Si li deies bon dia i no ten anaves corrents no et perseguia i t'assasinava alla al mig. Et cruspia sencera. I amb la pell es feia el vestit per el dia vinent.

A nen Milu li agraden les galletes.

A la Laura li agrada que li toquin els pits.(voleu sebre pq?)(vos quedau amb ses ganes)...ççççççç (ja vos lo esxplicare un atro dia)