Avui me despert a les 3 de la matinada havent tengut un somni molt intens.
Avia anat a la facultat de logica a fer una classe de logica, jo no m'havia matriculat a n'aquella asignatura ni tampoc era la meva facultat. Estaven començant la classe, era un dels pocs que començava a escriure el que el professor escrivia a la pissarra. Integrals amb canvis de variable(r dO), u=u+dl, i coses així. Després na Rosa es va asseure davore jo, tenia els apunts super ordenats, i va treure una fulla on tenia una super micro agenda. Es professor va demanar a na Rosa el Tº, i me tocava a jo i n'Adriana deia que els altres tambe havien de dir de les seves i va passar a un altre i no me va tocar a jo, ja que no en tenia ni idea del que el profesor demanava. N'Adriana seia a les primeres files. Després jo deia que les ties eren unes zorres o alguna cosa així i ses ties me varen acorralar al voltant meu i me començaven a dir de tot, pero mig amablement perque m'agradava que me diguessin coses de mi. Després va venir na Francisca (que s'havia engreixat un munt) i na Sonia a molestar. I després totes les noies en van comensar a agafar i a endurme'n cap a fora (el professor encare estava explicant i nosaltres fent xibarri, ell sense inmutar-se). Se m'enduien estirant i jo me vaig començar a agafar per les coses que hi havia perque les ties no me s'enduguessin. Estava enganxat a una barandilla i de sobte ja m'havia escapat s'aquelles dones i m'havia camuflat amb una tia rossa amb ulleres negres i bigotis. Vaig anar a davora n'Adriana a seure.
Em vaig pasar el llapis pels llavis i em varen fer molt de calfreds.
Vuy a n'Anahi.
dijous, 8 de març del 2007
Somni al despertar
dijous, 8 de febrer del 2007
La perfecció esta en la proporció.
Adducim a 'el cullera' de forma guarra. I el convertim a n'el 'mañanero'. Aquest mañanero estava de viatge d'estudis en els habitatges perduts somiats ascensors rotjos amb coliflors d'altres mons amb ninots de neu negre amb la sensacio putrefacte dels menjars dels restaurants de can barato.
Pero es meu es mes LLARG!!! Diu la Nuisiqa que esta falta d'amor i sese! A la Nuisiqa li agradava fer cosplai amb subnormals i travats gilipolles de angels borats amb cadires voladores i galls morts.
La Nuisiqa era una noia d'allo mes anormal, no subnorma...no, d'allò més innormal. Sempre la podies reconeixer-la per la seva falta i per les trunyelles que duia sempre. El seu aspecte era d'allò més terrorific. Cada dia es transformava. Un dia tenia l'aparença d'un home llop. Un altre pareixia una princesa encantada dels contes de fades. L'altre pereixia una vaca voladora. I així canvïant cadà dós pèr trës. L'hï agradavä ser aixinës d'ëspécìâl. Al seu poble era intocable, era la cosa per respectar. Si li deies bon dia i no ten anaves corrents no et perseguia i t'assasinava alla al mig. Et cruspia sencera. I amb la pell es feia el vestit per el dia vinent.
A nen Milu li agraden les galletes.
A la Laura li agrada que li toquin els pits.(voleu sebre pq?)(vos quedau amb ses ganes)...ççççççç (ja vos lo esxplicare un atro dia)
