dijous, 8 de febrer del 2007

Noies dintre les cases

Avui a estat un dia de plastidecors. Me aixecat ben al mati però intentant treure un poc de profit de les maquetes que tenia se m'han fet les 12 i mitja. Me vestit tot corrents amb una pinta daver-me llevat feia escassos minuts. La tenda del corredor estava apunt de tancar per anar a fer un bon dinaret de menjar chines. He comprat els materials i les pintures per continuar amb els treballs. He arribat a casa i veia els projectes damunt la catifa taronja i me estirat a asomiar amb dones blaves, al cap de poca estona me posat a manipular els artefactes i a pintar-los de color grogosos. Les 3 maquetes noves estaven gairebe construides, una estava casi acabada,
una altre estava la mitat be pero podia pasar-la dalt fins acabar les altres
3 estaven mal posicionades
3 no estaven fetes
4 els he agudes de desmontar del tot i cambiar les peces exteriors i totes les comportess
Això si, llevat d'una totes estaven sense pintar i en quedaria moolt de treball pel cap d setmana.

Llavors me apercatat que la noia que m'agradava acabava d'arribar avui de andorra.
Tenia els cabells llargs i les faldes curtes, un cul d'allò ben extrany, i lo de ballar a les discoteques no era lo seu, era de les massa clasiques. Perque en fixo en les classiques si de debó magraden les radicals.
Are mateix l'abrasaria com mai i lo donaria un bon bes ben suau.

Milu era un artificial i en Menji era biologic.

1 comentari:

Pandy ha dit...

Mes be es q t'imagin jo a tu es vespres montan-te pelicules d'aquestes a dins sa teva habitacio a les cuatre de sa dematinada davant es teu ordenado amb una llum tetrica de pantalla i menjante sa pelusa de davall es llit frita amb un poc de ceba, en realitat eren sobres des berena-dina de les 6 p.m. de un dia q no saps si es avui o si es ahir...no saps quan as de comensar a conta. No trobes sa linia divisoria des temps.

Hauirem de descendir al mon real a cercar provisions