Solitud del solitari

La buidor d'estar sol pot inclus en les mes regeneradores ilusions del nou dia que es desperta pel mati, qui son nosaltres per fernos a un costat i deixar pas al desti? li hem de fer la traveta i que ensopalli amb el terra i despres el trepitjam, la violam i la banyam amb el temps i que es llevi el vestit vermell i la seva esperança groga del seu cap, com puc escriure aixi? No puc escriure normal? Aixo no es posible, el meu cap sen va cap altres mons. Estic visquent un somni permanent una ilusio s'aquest mon? Que pot ser mes gran que nosaltres mateixos? Pues nosaltres mateixos podem ser molt mes dins nostre ser, podem ser nosaltres, ens podem coneixer a la perfecció.

Pues que en fa falta algo a la meva vida, un cos celestial d'una princesa. Una dona de les blanques amb vestits vermells en l'enterrament del seu marit o una de les grogues pero sobretot una de les verdes d'aquestes tan boniques i placenteres o pot ser de les precioses blaves amb poders que tenen el cabells molt llargs o una hippi amb rastes molt sensual o una punki amb cresta rossa, com tanyor vida pasada, centrem-nos en aquest mon d'umans i pasem a l'acció dona trobada tresor emportat, monedes per tothom fruis d'arbres i nens petits sucre i sal amb pebre bo un gra a la cara esplota al mig del mercat s s'olivar com un munt de pedres que veuen un arbre caiguent-se i fen soroll de vibrador cantant i ballant per a adolescents sortides i entremaliades pels carrers de les ciutats ciutats.