Pelroja dels dimarts

La Nuria era una pelroja natural i no era normal, amagava un secret groc.

Sempre duia unes faldes curtes amb calces llargues.

Ella no m'estimava ni l'estimava, mes be era una relacio de convivencia
en els dinars
en el metro
en la clase de calor i calcul integral
en la sala d'(no)estudi i xerar
en el 'moli'
en el banc del parc del costat de la universitat
...

estar amb ella era com no poder dormir,
una sensació meitat angustia meitat plaer,
com un llapis de dues puntes, o un boligraf de 3 colors.

El Milu era blanc i en Menji beix.
Les flors blaves ondulaven amb l'aigua vermella de la vida.