N'Alba era la noia dels pantalons ajustats, cada dia en duia uns de diferents. Saps lo be que li quedaven? Quants dies que vaig pasar mirant-la, observant-la, sense dir-li res, nomes sabent que ella tenia el cos perfecte.
La desilució mai va arribar, ja que no vaig parlar mai amb ella, sempre observant-la i coneixent que dins seu nomes hi havia una caverna amb neardentals mutats superiors que no podien viure en un mon d' humans.
Encanvi podien viure en el nostre subconcient latent esperant el resurgir d un nou dia, una nova concepcio de dia i de llum, contrast infinitesimal entre variacions d'entropies dels univers paralels.
En Milu era un entusiasta de locarina encanvi en Menji s'aferrava als sons de la natura dins parcs artificials i coto blanc.
Els suspirs dels dies ja no es veuen sota l'aigua ni en el cel, dins un glaço transparent es veia un futur dun altre mon.
dilluns, 29 de gener del 2007
N'Alba amb pantalons
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada