dimecres, 18 de juliol del 2007

Vens?


Supos que no vuy que me rebutjis perque siguis de la teva manera. Sempre me quedare amb lo cariñosa que ets. Colors amb sabors, i coses de linies verdes. Va ser el primer cop que me va pasar. Segur que ja me sa oblidat com es feia. Es que feia tan de temps. Jugant amb les sombres que feien els llum d'un hotel on havia estat amb el meu primer amor. Ja feia molt de temps. Els pocs minuts que estic amb tu no son suficients. Jo soc aixi. En vuy mes. Me sent que no te tenc, que no disfrut que no i ets. Simplement una imaginacio del meu cervell. Ets un resplendor d'uns dies. Que no fan mella en el temps. Ets com una olor que et cautiva pero al poc temps s'acaba la mostra, i poc a poc, amb mostres petites et fas una idea. Pero jo vuy la botella sencera. Tota, ben aprop. Mes igual que no estigui amb jo, que la utilitzi un altre, pero quan la necesiti que vengui al meu costat. Que dormi amb jo. Que me fasi somiar despert.

Si seguim per aquest cami nomes haurem quedat 10 vegades. o 15 pero no molt mes. Una brusca en un estiu de vacances. Una brusca en una vida. No mes de 3 dies juns en dos mesos. Si, supos que en vuy mes perque magrada, perque o desig i perque o necesit. Sempre els sentiments dels altres per damunt del meus. Mai hi ha agut una compenetracio total. Nomes una cosa parcial. Una cosa que volia i que deixant-ho pasar sa anat desaparesquent i l'he aguda de cercar en altres parts. On jo no volia. Les volia amb tu, pero no pot ser. Perque tu no vols. No pots o per el que sigui. Jo tambe soc molt com som. Un gelat de fresa que es repeteix fins la sacietat. No me cans mai. I no sempre en vuy mes. Pero quan en vuy, en vuy molt, perque o necesit. No supos que vendra. Pq sempre a estat aixi. Que no canviara per molt que o desitgi i o haure de somiar i pensar com sempre. Anar amb altres persones que no matreuen tant. Pero si que es poden fer. Llocs no tan divertits amb companyia o als llocs que magraden sol, perque ningu satreveix a acompanyarse i banyarse amb el poder de l'amistat. El poder de fer alguna cosa. El sentiment de realitzacio, de sentiment, de les coses en si, del silenci que s'aconsegueix, d'una pau interna que dema continuara sent un bon dia. Oblidant al pasat i visquen el present cap al futur que vols.

Jo ja no esper que venguis, ni o esperava. Nomes que o desitjava amb totes les meves forces pero mai pasava. Aixi que ja no tesper i començ a correr cap avon vuy anar. Sol pero cap el meu futur.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Escolta, tio, a part però paral·lelament hem d'analitzar les nostres propietats i produir alguna cosa. Si no sempre anirem perduts!