dimarts, 24 de juliol del 2007

Si no puc fer-ho mo imagin.

Ma entrat un somriure quan e pensat que no es necesari viure-ho per sentir-ho. El que hem fet avui? Just quan me despertat me posat els lentes de sol maics. Uns negres que tenen purpurina. Mels e posat i tot era boira, pero poc a poc a entrat unes papallones atraves dels cristalls. Colors i formes han sorgit. Olors de roba de retxes ma vengut al nas. Plastics blavosos materraven. Pero no tornara a pasar. Hem agafat la moto i hem anat fins a la platja. Duiem un bon munt de boses amb menjar. Les galetes han predominat. Et miro quan condueixes. Supos que som dels que mobsesionen com tu. Una brusca tenia dins l'ull. Hem arribat. La noia del banyador verd ens mirava. Desitjava xerrar-nos. Despres de decidir-se ens ha convidat a una beguda al bar. L'home que atenia ha estat amable, i so cobrava. El vent que acariciava les cames nues. Viure en dos mons i no viure en cap. Caminant davall una farola recordes que ningu et fara feliç del tot. Pero recordes que la perfeccio existeix, imaginaria, pot ser, pero en parts petites hi hes. Nomes les has de juntar i fer un tot. Quedar-te amb les propietats. En colors. En els nusos del banyador. En el sabor dels seus llabis. En lo que sents quan les toques. Nomes ets la segona. Hi haura una tercera, una quarta.. i moltes mes. Es difícil trobar-les. Pq son com jo. Hi es modelen molt. Es transformen. Van canviant de bar en bar. No escolten. Nomes toquen tristament la seva melodia. Ja ho e fet un cop. Ho puc fer dos. Ho e fet tres. Ho puc fer quatre. Fins d'aqui quatre dies quan et trobis malament i et dones compte del que necesites. Pero no o voldras. Pq tu no pots ser feliç. No o vols ser. Com jo. Estar sol. Un nou dia ja es avui. El sol verd ja manima. Veure-ho tot a traves de les ulleres negres et fa pensar. Capses blaves. Que no te has acabat el darrer gelat. No as fet res malament. No ho havies de sebre. Les patates seguirant creixent. I jo caminare sol.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Evangelion episodi 26, Bibiloni style.
Omedetou!

Pandy ha dit...

Sort amb lo de sa teva coleccio de peces intimes de la noia que estimes.

Pandy ha dit...

A les amigues, no les puc entendre, ni tan sols a les imaginaris, i als amics imaginaris...diriem q d'amics no en tenc ni d'imaginaris ni de reals.