dissabte, 14 de juliol del 2007

O tornare a sentir?

Els seus llavis contra els meus. Crec que me costara tornar-ho a sentir el mateix. Els seus llabis no me tornaran a besar com aquell dia. Pero no pasa res. Es el segon cop que me pasa. El primer va ser amb aquella, va ser tan precios, va ser ella que me va fer obrir els ulls. I are tu tambe. O se, men record. Ho vaig tenir a les mans. Va ser un dia, unes hores d'estar amb tu. Va saltar un flag. La part. Ho vaig guarda. Estira amb jo sempre. O se, pens continuar, seguire, amb jo mateix, amb el meu taladre, la fanta i el jeor amb jo. El cesped tambe vendra. O contare i sere jo mateix. Han canviat coses pero sempre es el mateix. Les coses es repeteixen. El mateix. Coses bones les repetsc, les dolentes les canvi. Canvi les bones, per altres molt bones. Canvi de lloc, de persona, de pensament, de sentiment. Pero sempre soc jo. Amb la meva purpurina magica i el vent de la platja. Les algues a la tovallola. I els magrejos de sempre. E de seguir al davant. No es per tu, es per jo. Sempre man agradat les realitats alternatives. Cada cop estic mes aprop de tu, siguis qui siguis i se que colque dia mentendras. Seras meva, no fara falta que et perseguesqui perque tu vendras a mi i jo vendre a tu. No fara falta que et dutxis sola. Ni que vulguis estar sola, perque desitjaras sortir de casa i venir amb mi.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lleó Trotski, revolució permanent i la mare que els va parir a Casanova cantonada València (nooo!! AQUESTA COMBINACIÓ NO!! casanovas + valència D:)

Anònim ha dit...

almenys beses...