divendres, 20 de juliol del 2007

Me dexes pq soc masa bo?

Me deixes perque soc masa bo? Perque creus que no me faras feliç? Que no ets suficient per jo? Es tot lo contrari. Ets tu que me fas feliç, pero tempenyes en no quedar amb jo i tancarte a ca teva. Si no ets tu, sera una altre i sera molt pitjor que tu, me fara canviar i ja no sere tan cariños, sere mentider, i ja no estimare de veres. O estare sol perque tamateix ningu val la pena per estar amb jo i sere un llop solitari que senriguin de jo cada cop que me veguin o creguin altres coses. Que me deixis totes les nits sol. A una habitacio sense sortida. Cap cosa que magrada, nomes coses secundaries que no munpliran mai. Cap a futurs tancats d'emocio i de rutina dels dies. Cap un mon de la mentida i cap sabor especial. Sense repetir com me feies sentir. I sense les teves abraçades. Cap a les nits solitaries que mesperen. I que no vuy.

Almenys me quedara ser un cavaller, duguent una prenda de la meva amada que mai la podre obtenir. Desitjant estar amb ella.

Sempre heu tengut un complexe dinferioritat cap a jo o ke?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

UIUIUI. com em sonen aquestes paraules. Et deixen desconcertat, et lloen però...t diuen mentides.
El meu home m'ho va fer i em va trencar el cor. Vaig estar ben fotudeta durant mesos.

Xupasangre ha dit...

Pq anonim?