Jo no puc estar sense sebre que tens. Si vols estar tota sola pues mo dius. Pero no desaparesquis i no pugui xerar amb tu. No te puc estimar si no te tenc. Apart que si me dius que no menamori mestas dien que no testimi. Jo no puc estimar a una sombra que desapareix. Necesit persones reals que estiguin amb jo i que me demostrin que mestimen. I que manimin i que estiguin amb jo.
Un cor que no tenc, un cor enfore. No me pots entendre si no estas amb jo. Tot el que penses nomes son hipotesis. No saps com som, no o sabras si no estas amb jo. Millor que no testimi? Crec que no. Estaras en el meu cor. Estaras com les amigues imaginaries que podia haver pasat i no va pasar. Ses coses no van mai com un voldria.
dilluns, 23 de juliol del 2007
Soc com soc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ultimament qest blog esta una linia depriment q no pot ser! una mica més de vida home!
tot el dolent té una part bona! mira.. jo ahir em vaig qedar sense llum 13h! i hi ha gent q encara no en té! i ma sortit un post increible! XD (com si no tingues iaia jo.. )
Fotre un cop de porta amb una porta giratòria? Trencar el vidre a escopinades? Que ens vagi bé amb les noies?
No es que estigui trist, es que algun lloc e de deixar la tristor. I a tocat aqui.
Publica un comentari a l'entrada