Complicadissim

El somni d'avui es com a molt complicat. Era una espècia de prova que havies de superar 15 parts. I les 3 primeres eren molt facil, pero a partir de la 4 era imposible, havies de fer màgia per aconseguir pasar.Les parts eren com habitacions grans que havies pa pasar pel mig d'ella,, en linea recta cap al final.

La segona fase havies de pujar una costa empinada, jo la vai pasar tranquilament, pero a un costat hi havia gent molt rara que deia a ses persones normals del carrer que no podien pasar pq estava prohibit. Encare aixi, va pasar una negre, un nin petit i un vell amb una bicicleta, havien de pasar una barrera amb fil espinos, pero era mes be per asustar ja que es podia pasar tranquilament.

La tercera fase havies d'ecalar un mur, pero quan estaves alla veies que era imposible pujar-hi. Per aixo vaig tornar a la segona fase i vaig contemplar que era una escala rara i que pudies pujar d'un sol salt. Tambe per aqui me vaig topar aun una noia na Estiana, mos vam besar una mica. Despres vaig capa ala 3 fase i pug d'un salt.

Les altres cada cop eren mes perilloses, saltar una piscina i si caies havies perdut, ficarte per unes finestres que et disparaven.. era terrible, si no volaves era imposible que les passesis.

La 14 havies de pasar un estanc d'aigua pesada, vaig pasar caminant atraves de l'aigua i me costava molt. Segur que necesitava la hiper força per trevessar-ho.
Aqui es quan deix el cos de la persona que duia, i me convertesc en una especia d'anima fantasmal invisible.

La prova 15 era un laberint hexagonal. Hi havia sales que les portes estaven tapades per cortines, jo ja vaig perdre el cos i men vaig anar cap a una tia que feia de guardia si pasava algu i no deixar-lo pasar. Ens vam anar a magrejar per la fosca. La tia era estil sakaki.