Estava davant l'ordinador pensant amb que no tenc amics per quedar per la tarda. Tots tenen classe per la tarda i em quedo sol pensant que necesit algú per abrasar. Tenc raó necesit abrasar a qualqú, a que si Nuría? Vols ser tu la meva princesa? Es que sempre me sent així i no m'agrada en absolut. No se que fer. Ja me acostumat, però no m'agrada estar així. Sempre surto sol a fer voltes, però necesit algú per viure aquests moments acompanyats, que s'enrigui dels meus dois o de les coses grasioses que em trobo per el carrer. Fa dos dies que intento anar a apuntar-me a la piscina, però em tura que no conec a ningú que vulgui anar amb jo, tothom en diu que no, no per mi, sinos perque no son gent que li agrada nadar. Ademes que no tinc ulleres ni capell per nadar. Ja que estan perduts per capses perdudes. Les verdures volen per la finestra. La pluja va en sentit contrari.
Les abraçades no s'acaben de realitzar. El sol ja no surt, te por, està recluit a ca seva perque ha descriure al seu blog.
No existeix l'esperança. Les dones es fan les tontes perque lis expliquis les coses, volen ser elles qui manen però quan no tenen confiança fan com si no volen. En realitat estan desitjant manar-te i humillarte, sempre fent realitat els seus desitjos sent tot lo egocentriques que volen. No et necesiten per res, nomes tutulitzen com utilitzen als altres homes que han estat abans que tu.
No tenen sentiments, només fan com si li's aguesis fet mal.
Però tu necessites que t'estimin.
dimarts, 6 de març del 2007
La grisor de la tarda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
quina entrada més trista, no? Em trastoca tota però no puc comentar res. Si que tenim sentiments. O això o necesit una operacio de canvi de sexe. Pero a efectes practics avegades no els feim cas. Ens agrada humillar. Hi ha un regiment de sentiments entremesclats a dins una noia. A moments guanyen uns a moments s'altre. De l'unic que no dubten es de que estimen i que no tan sols a si matexes.
El moment del dia en el que les sensacions esclaten. Camines sol envoltat de caricies, abrasades i carinyo. Es cert? Es sincer? Algu me pot estimar aixi a mi? Com es posible que no sigui una unica persona sino mes? I aixi i tot tatreveixes a sentirte sol. Quan has elegit diuen que ets responsable de les consecuencies i que no pots queixarte de res del que pasi, pero trankil. No es més que una mentida mes. Com qui diu que les nines de parvulari admiren a la puta que a mitja jornada es dedica a ferlis de tata o de seño. Una explicacio per tot comportament i a mes vols una explicacio raonable. No et preocupis, si et sents sol. Tu saps molt be els meus defectes i aixi tot hi ha gent amb mi. Com un ent sobrenatural jo tambe puc veure els teus. No te preocupis en tens !! Per aixo! per aixo se que trobaras gent que estigui amb tu i que tabrasi sense motiu de la subita alegria de veuret, com fa la Rosa. Amb una gran rialla es deixa dur...pareixia tan tan seria i mira ses pardalades que fa. Si al fons es com jo. Que ridicules aquelles matinades al seu coxe, nerviosa sense sabre de que parlarli i si me devia estimar! I de cop els dubtes desapareixen. Ningu esta sol. Trobes a faltar. Pero sempre sempre sempre on hi hagi algu estara esperant desitjos que li demanis una abrasada en el moment que la necesitis. L’Anahi t’esta esperant. I que si està amb el pallu aquell de Dacota o com es digui? No es sexe que vol, ella tambe es deu sentir molt sola amb el seu estimat tan lluny. L’unic que vol es un mimo. No dubtis a abrasarla si colque dia en sents ganes perque ella no te pot haver olvidad. No pot haver olvidad les teves dolces besades sota la pluja. Ni les horabaixes recorrent perduts carrers plens d’animes prefabricades de Barcelona a la recerca de banyeres pornografiques, saps que podries obrirli el teu cor per un moment i els dos brillarieu lliures? No tinguis mai por a confiar en els teus sentiments. No tinguis por que no s’allunyaran de tu, no et faran mal, perque a lluny a la decima galaxia del sol (tambe anomenat Kyron) n’hi ha una que permaneix amb tu. Sols per la posibilitat de poderne aconseguir mes, aconseguir mes persones al teu voltan que ets facin somriure i amb qui esta un dia d’aquells que toblides danar a clase… Arriscat!
A efectes practics les noies no tenen sentiments, son males persones al final de tot, no es pot fer res amb elles, les deixes apart i vius la teva pròpia vida. Això de que estimen o dupto molt.
Publica un comentari a l'entrada