Flamèlics records

Na Anahi no ha volgut quedar amb mi per anar a dinar, i are que fare, ningu me dona mimos i supos que acabare anant al japones jo totsol o alguna cosa així. Dones que et traicionen desesparadament cap a sentiments infernals de dies implicits humans. La pintura es pot llecar però el record sempre perdurarà. Les flameliques noies esperen el seu torn.
Estic ben content d'haver pres la desició d'anarmen cap a Barcelona. Ningú estava d'acord, ningu en respaldava, però jo sabia que feia el correcte. Encare hi a persones que hem diuen perque m'he n'anat. Pues si vols sebre alguna cosa de jo pues vine, ala com si fos tan facil, com si no en tingues ganas, tens pots anar a frejir butifarres d'altres homes, que ja no testim, que ja no m'agrades, que ets ben poc per jo, ja no te vull, però te necesit, no tenc a ningú més, esteis enfore, i vol olvidau del que soc. Les vostres ments planes no poden soportar la perdua de la seva vida.
Vaig a sentirme lliure.