divendres, 9 de març del 2007

La mirada perduda.


Avui també e somiat coses xulis. Crec que me comprava un monopatin i anava a tots els llocs amb ell, a la universitat i tot això. Estava molt bé.

-Papa no vuy jugar més, vuy sortir de casa i jugar a futbol.
-No aberració, ets un heretje! Mou els cavallers negres d'una vegada perque en sorti el sol es desintegraran! Ademes, ta mare esta apunt de acabar la seva partida, així que miyo acabem abans que ella.Així no ens donara la tabarra que si hem d'anar a comprar les pintures o el joc de rol que tant volia!!

Na Laura encare es recorda de mi i diu que me necesita. Me deia que volia algu per desofegar-se i li vaig dir que escrigues un bloc com aquest o que em contestes les entrades que jo escric, així no em sento tan sol.

Na Judith tenia la francisqueta ben banyada.

Pues jo deixaria el partit de futbol per quedar amb una noia. En realitat es una prova que et posen elles per veure que es més important per voltros, el futbol o elles i per tant pecau i digueu el futbol. Això no pasa amb les noies que lis agrada el futbol. Aquestes noies tan se val, no sortireu mai amb elles....

Hola soc en Vicents.

Na Carolina ja no senrecorda del que sentia per jo i se n'ha oblidat.
Na Victori fei a molt de sexe amb els seus xicots, tots els vespre fent xiqui xaca.
Na Bel era una mentidera estafadera.
Na Mimi s'ho creia tot com lo tontíssima que era.

En Joan seguia sent un pringat.
En Jordi pensava amb mi abans d'anar a dormi.
Na Maria em tenia apreci però no s'atrevia a dirme el que sentia per mi, ja que l'importava molt el que pensaven les seves amigues Anna, Ana i Alba.
En Carles era molt amic meu, però estava lluny de mi.
N'Elies estava sonat, però me queia molt bé, perque ens ficavem amb tothom!
Na Elisa m'estimava en secret.
Na Juana estava tan sonada com el profesor de literatura 2.
A n'Agatha li agradaven els pebrots petits.

Na Victori li agradaven els tatuatges.
Na Debora estava molt prima i no tenia mames.

Encare estim a n'Anahi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ell sempre li agradaven les dones. El feien embojir, les necesitava com laire que respirava, pensant amb el seu yashirobai. Sempre reclamava a el que li pertenyia pero ningu era digne dell i es quedava sense res.

Domes na Nuria satisfeia el seu cor.

Fins que un mati es va aixecar i tenia la princesa dels seus somnis al costat seu, i es va donar compte que no era un somni i va continuar en aquella vida que ell mateix avia creat.

Encare estimes a n'Anahi?