I sa gent creu que això va enserio, sa vida es un CATXONDEO, CATXONDEO. Si no et pases les nits plorant per noies que mai et fan cas.
Anahi, vuy deixar de ser pagafantas i estar amb tu. Avui e començat el tanteig..
Era algo com a que sempre me demanava les mateixes preguntes, tu saps jugar a aquell joc? I jo si un poc, després un altre dia li demanava pel joc i me deia, tu saps jugar i jo...si...Vamos que el tercer dia me dia si sabia jugar i jo ...bueno..men tenc que anar...
He begut dos xupitos, un de sake i saltre de poma o de melocoton..mmm....(no duies ses dents netes) si me usta, na sebis...me posa...
a que així se pasen ses fotos molt mes ràpid?
si pero les pot veure colsevol,stan pnjades
cla, així els acosadors saben mes de sa teva vida. Com si no poguesin entrar al teu ordinador sempre que volen. Pero no saben el link, no les poden veure, si no saben el link, tu tambe tolvidaras del link, i estaran perdudes, allà, fins a l'eternitat
jo, qina historia més trista
Saps que he disfrutat de fer una volta amb n'Anahi? M'ha agradat bastant, a estat un poc friki, le comensada a paupar un poc, ja la comens a entendre. Se fa la despistada, com si no volgues ses coses, segu que esta desijant el meu amor, el romanticisme que esta dins meu, les llagrimes que per la nit dono per ella, les abraçades que necesit, el seu cor i la seva pell.
5 comentaris:
ai, sa vida es aixi, tots necessitem destimar i que mus estimin, pero tots vivim coaccionats per diferents motius, ja sigui la timidesa o ans al contrari, l'exces dautoconfiança, la vida es dura amic meu, la vida es dura. Jo tambe necessito novia, no dire el que dic sempre de compartir la vida (merda, ja ho he dit) pero vull arribar a casa i saber que algu mesta esperant i que no son els meus pares
Ja se que això de que tesperin a casa es un dir, i si no ho es diria:
-M'estim més que no mesperin a casa, preferesc que estiqui amb jo i després anam cap a casa, SAPS QUE HI HA UN ECLIPSE!!!
Tots cercam el matex. No volem estar sols. I aquest es el punt de partida. Estam sol. Es com el joc de les cadires. T'has de cercar qui sigui. Algu amb tu. Al fons es igual si es n'anahi, na laura, na Miriam o na Maria del Mar. Domes algu de qui poder esperar alguna cosa. Que te les doni sense massa mal de caps. Convertirla en la persona perfecte per tu. GANBANE SEMPAI!
Ets tu la princesa d'aquest mon?
El joc de les cadires es aquell que les persones cuien les cadires, es comensen a matar i el que quedi viu aconsegueix el champinyó d'or? Jo diria que si, però deu ser un dels meus deliris nocturns.
Una cosa que no doni mals de caps? Una puta? Canvies d'opinió per anar-men de putes? Tan mala concepció et donen les dones de vida alegre? Si et posesis al seu lloc vories la grandesa que aconsegueixen, son felices en el seu món de dones vermelles.
sou uns blaveros tots plegats
Publica un comentari a l'entrada