Avui sera un dia on vendran uns nous llabis. Una nova forma per somiar. Retorn cap a les antigues costums. Les crispetes sempre tornen. Amem si surt be. Amem si els seus llabis me rocen. Ensumar els seus cabells.
Ses dones que m'utlilitzen sempre m'han agradat. Sobretot perque mai o solen aconseguir. Se desquicien. Molt. Sobretot despres de les converses amb mi. Paraules en el moment concret que fa que esploti tot. Supos que no se fer enamorar rapid pero si que o se fe lent. Tambe se fer enfadar rapid. Lent, no en se. Mosegades en el coll. Feia temps que no sortien. Per cert. SEMPRE les duc al damunt. Son el meu objecte preferit. Que me fa que estigui content i me pugui enamorar.
Que me cura? La musica. Concert de mitjanit de sau. Sempre l'escoltava quan estava malament i ningu venia a dormi amb jo. Molt fort, de nit, per dormi, per sentir, per voler i desitjar.
Tambe conduir de nit. Conduir amb colcu, algu que vulgui. Que so pasi be. Pero també que no vulgui, pero que li agradi, que ho senti. Encare pens quan m'abraçaves. Saps, segur que fa gust a fresa. jujujujujujjujujujujjjju.
dimecres, 8 d’agost del 2007
Uns nous llabis?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
et pots creure q fins ara, sempre he pensat q eres una noia? encara no m'ho crec! nose si era per la foto, pel nick o per la manera d'escriure pero be...a mi tambe m'agrada sau.
Enserio? Alomiyo m'hauria de fer pasar per noia...no estaria tan malament no? O ferme pasar per noi i ja esta.
ostres, el chutulu en noia... no, no, aixo es impossible jajaja
Sau te aquell extrany poder de relaxar i ferte estar atent, son senzillament fantastics
escoltant "la cançó de la noia de l'altre canto del bar"
Si sabesis com soc..
No sé, si s'agafa una magdalena amb faldilla, se li posa un poc de ketchup, un poc de gelat i unes patates fregides, i es posa davant d'una Nintendo DS amb el Pokémon Diamant, en els 3 segons que transcorrerien abans que te la cruspissis hi hauria un exemplar viu de Xupasangre-noia.
Publica un comentari a l'entrada