Ni aixo manima, bueno, un poc si, pero estic igual. Pero quin asco destiu, quina merda. Estudiar a fora. Despres no tens mai amics a cap lloc i te sents tot sol. Hi havia un raig d'esperança. Pero no, no vol, i vol que lodii perque es lo mes tonta del mon.
Pero que malament que estic.
dilluns, 6 d’agost del 2007
Pues are estic malament
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Esclar, és que és el que passa quan no ets ni d'aquí ni d'allà. Això és el que vull dir quan dic que parlo malament. Aquí sono d'allà, allà sono d'allí i allí sono d'allà i al final és un poc penós perquè és com als grups de gent, que mai ets un amic oficial i tal i tal.
Però també té la seva gràcia, el que has de fer és radicalitzar-ho i moure't i no lligar-te més que amb els qui es moguin o els qui sàpigues que han de desaparèixer i tal.
Quina merda, ja faig posts seriosos amb tòpics i tot (com si dir-ho ho arreglés...)
es cert, ha de ser una putada ser de fora
si et serveix, tot i la distancia jo soc el teu amic, l`'etern pagafantes xl qual lestiu nomes fa que sigui encara mes fagapantes
vinc de fer 12 kms jeje
Publica un comentari a l'entrada