dimecres, 7 de novembre del 2007

Super Refugi



Today another time. Una noia dels pels grocs, caminava tranquilament. Per un cel blau. Exaspercions de juliverd amb crispetes. Plastelines roses i animals extranys. Kanjis que volen. Una setmana pasada. Durums de plaers. Sensacio de canvi i sensacio de perdua. D'allo que no tornara a esser i d'allo que torna a esser.

3 comentaris:

Déjà vie ha dit...

nose pq m'agrada akestes mescles q fas quan escrius.

Xupasangre ha dit...

Pues que guatxi piruli que tagradi! JO que ultimament no me fa massa ganes de escriure ni res. Haure de tornar a esciure el que em passa pel cap. Realment tenen sentit el que escric. Son com les imatges que em passen pel cap i descric aixi..

Anònim ha dit...

tu em deus 60 centims si no mels tornes et matare jajaajajajajjaja ajaja jajaj jajaj ajaja ajaja jajaj ja aja ja ja ja ja ja ja j aj aj aja ja ja ja j ja ja ja ja ja ja aj aj cabron jaja ja aj aj ja ja ja aj aj aja ja ja aj aj aj aja ja aj ja aj aj aj aj aj VULL ELS MEUS PUTUS CENTIMS ja j ja ja ja aj aj a ja aj aj aj aj j j lladre h aj aja ja ja ja ja(entre els ja ja ja ja no hi ha res)el teu amic jr