Com una cartilla de banc banyada per aigua misteriosa, aparells blancs, disenys estilitzats, colors blaus i taronges que no saps davon surten. Un wifi que agafa tot l'ample de banda. Carrers i nous llocs. Calcetins bruts. Teclats on no pots escriure. Amigues que estan enfore i mals records del pasat. Un mes ja queda. Cartolina fosforita. Records molt llunyans que are tornen. Vuy un agla, vuy un agla, vuy una morsa, un gat, un glop, en arniu a alguna cosa aixi. Ja no vuy mes, ja vuy una llimona, ja vuy dormi.
dilluns, 28 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Plastilina power!
La gal·leria de pisos marítims desmuntats i corrent per la carretera. Són cúbics, de metall negre i usen 4 rodes de Lego. Jo miro per la finestra, encenc la ràdio i prenc begudes àcides amb cara de "doncs està bé". A 250 metres hi ha una noia tipus "les de sempre" cantonada "color verd". Li llenço una llimona al cap. Fa "ploc" i a més em poso cinta aïllant al vidre perquè no la vull ni veure. Només vull jugar als legos (construint edificis geors) i conèixer noies grans que molin, tipus farmàcia-independent.
p.s. hem de buscar pis! pero tio! ajuda'm a trucar als pisos!!
Atac pokopenià!
Tio, demà tinc un examen que és un rotllo que t'hi cagues! Em falta encara la meitat per mirar-me, és una merda ÉS AVORRIDÍSSIM em trenca els nervis D:
Publica un comentari a l'entrada