Solitud del solitari

La buidor d'estar sol pot inclus en les mes regeneradores ilusions del nou dia que es desperta pel mati, qui son nosaltres per fernos a un costat i deixar pas al desti? li hem de fer la traveta i que ensopalli amb el terra i despres el trepitjam, la violam i la banyam amb el temps i que es llevi el vestit vermell i la seva esperança groga del seu cap, com puc escriure aixi? No puc escriure normal? Aixo no es posible, el meu cap sen va cap altres mons. Estic visquent un somni permanent una ilusio s'aquest mon? Que pot ser mes gran que nosaltres mateixos? Pues nosaltres mateixos podem ser molt mes dins nostre ser, podem ser nosaltres, ens podem coneixer a la perfecció.

Pues que en fa falta algo a la meva vida, un cos celestial d'una princesa. Una dona de les blanques amb vestits vermells en l'enterrament del seu marit o una de les grogues pero sobretot una de les verdes d'aquestes tan boniques i placenteres o pot ser de les precioses blaves amb poders que tenen el cabells molt llargs o una hippi amb rastes molt sensual o una punki amb cresta rossa, com tanyor vida pasada, centrem-nos en aquest mon d'umans i pasem a l'acció dona trobada tresor emportat, monedes per tothom fruis d'arbres i nens petits sucre i sal amb pebre bo un gra a la cara esplota al mig del mercat s s'olivar com un munt de pedres que veuen un arbre caiguent-se i fen soroll de vibrador cantant i ballant per a adolescents sortides i entremaliades pels carrers de les ciutats ciutats.

Son sant Toni Marti

Aixo era un jobbit d'aquells que violen ardillas quan ningu els veu i de sobte apareix un dinosaure rosa amb patins i tanca el llibre i sen va al confrontation del nou ser.
Avui a estat molt raro perque no he acabat de menjar ramen i tampoc e somiat coses erotiques amb sa camarera des restaurant. Pues res, he comprat billet per anar a sa lluna...mmm i e mirat tendes pero res hi havia.
Res que aixo del anonimat no ho duc masa be, algu l'interesa el que escric, supos que no, nomes triunfa el sexe i coses aixines, no se, i les coses rares? Els nois rars no son benvinguts?Tambe volen sexe, pero mira per on, les noies negres del dia son blanques en realitat amb un cor vermellos del cicle de la vida.

Que no! E dit que no posarne 13 es ilegal!!! saps? pose 12 i així estarem tots contents! Ademes la Mireia estara agraida per nosaltres i nosaltres per ella que es una garrufa i una sortida, ido com totom, que mes vols de nosaltres mamades salades d infructuoses relacions en dones vermelles d'aquelles que tenen secrets grocs oripilants que inclus el capita meji evita l'Igor un dio o un altre en aquests espais d'un altre mon.

Carol t'estimo com mai!

Pero esto que es

noies despullades
noies amb calcetes
young porno austro hungar masturbacions
lletres tinc ladilles quan et sent a prop (el que son de la generacio precondon)
comentari de text del llibre de les meravelles que en fas al vespre
cançons per saber qui dona el bes
coeficient de penetració dinamic

Soroll alienigenec

No em puc dormir, fa un parell dores que no puc dormir, estirat el llit sento el so del silenci, tot no-soroll es significant, l'ordinador canta, el rellotge conta, la llum sent, d'aquí un parell dores anire de wokabaut, surtire a pasejar a trobar tendes molones, coses per coleccionar, coses d'allò ben extranyes que pugui exibir quan algú en vengui a visitar o per contemplar les nit d'insomni com aquesta, que puc dir sinos que tot penja d'un fil com unes joguines d'una germana petita que acaben llantçan-se al cubell descombreries, mentre una veu escridasant que no soporta desfer-se de les coses materials que recordem del pasat. Conservant-les pensem que no senva, perdura en la nostre memòria que el temps aconsegueix desfer-se tan benament i amb una eficiencia no real.

Tenim a la dona del vestit vermell desitjant un home groc, una impuresa material, com electrons girant al voltant d'un univers de ganmes inpresionables.

El taronja, el color del futur, creat per l'home modern de les ciutats que varen sorgir del terra cap a l'univers esperant una altre existencia alienigena de pirates espacials morats que cercaven a cientifics bojos pels seus maquiavelics plans per crear uns ratpenats que volesin per el cosmos de la via purpura on eren oriunds les dones vermelles que patinaven sobre gespa un diumenge al mati.

El dia de la nit

El dia comensa quan entra la nit, ratpenats, musols i skavens surten en la negror del cel. L' onigiri sensible esta al cel amb tota la seva esplendor, s'amaguen els vampirs i surten els homes llop, are per are els humans no s'asebenten, les dones vermelles surten als carrers sombris amb roses tacades d'aigua vermella, les bessones osaka surten a pasajer amb llibres de fisica quantica als rajos de lluna plena.

N'Alba s'en va de festa amb el vampirs anarquistes. Ballen dins soterranis foscos plens de capes de llençols fumarosos. Els elefants roses invadeixen la festa amb molt d'enrenou.

La Laura ho somia tot.

L'optimisme de l'Anna

L'Anna era una extrahumana es caracteritzava pel seu optimisme i la seva gentilesa que desprenia cap el guardiants de les claus sensibles que purgaven laire del soterrani on es feien les practiques de quimica 3 'teoria de sistemes bilineals asimetrics transgeneracionals de segon orde'

Era ella la musa del futur coneixament? La seva bellesa no pasava desapercebuda pels comandants Meji i Milu. L'amo de la caputxa oscura tambe es va interesar fins adonar-se compte que era la portadora de alguna cosa mes que la gentilesa i loptimisme, era la cinquena peça del trencaclosques de lorigen de les estrelles

Primer havia l'amo de la caputxa negre, en Milu i en Meji, la flor blava tacada per laigua vermella, i ella, l'Anna en persona.
Pero ella encare no ho sabia, no sabia que tenia dins, el seu poder magic interhuma que poseia era el que havia reunit a aquestes coses reunirse en la pedra sensible del artic.

L'Igor ho sabia.

N'Alba amb pantalons

N'Alba era la noia dels pantalons ajustats, cada dia en duia uns de diferents. Saps lo be que li quedaven? Quants dies que vaig pasar mirant-la, observant-la, sense dir-li res, nomes sabent que ella tenia el cos perfecte.

La desilució mai va arribar, ja que no vaig parlar mai amb ella, sempre observant-la i coneixent que dins seu nomes hi havia una caverna amb neardentals mutats superiors que no podien viure en un mon d' humans.

Encanvi podien viure en el nostre subconcient latent esperant el resurgir d un nou dia, una nova concepcio de dia i de llum, contrast infinitesimal entre variacions d'entropies dels univers paralels.

En Milu era un entusiasta de locarina encanvi en Menji s'aferrava als sons de la natura dins parcs artificials i coto blanc.

Els suspirs dels dies ja no es veuen sota l'aigua ni en el cel, dins un glaço transparent es veia un futur dun altre mon.

Pelroja dels dimarts

La Nuria era una pelroja natural i no era normal, amagava un secret groc.

Sempre duia unes faldes curtes amb calces llargues.

Ella no m'estimava ni l'estimava, mes be era una relacio de convivencia
en els dinars
en el metro
en la clase de calor i calcul integral
en la sala d'(no)estudi i xerar
en el 'moli'
en el banc del parc del costat de la universitat
...

estar amb ella era com no poder dormir,
una sensació meitat angustia meitat plaer,
com un llapis de dues puntes, o un boligraf de 3 colors.

El Milu era blanc i en Menji beix.
Les flors blaves ondulaven amb l'aigua vermella de la vida.

Escarrufins del vespre

Quan la nita ja ben entrada els dimonis blancs punxerucs pitjaven les tecles dun saxofon metalitzat feia sorti tota la magia del univers paral·lel que duien a dins nostre les dones vermelles que parlaven a més no poder.

En poques paraules estava pensant amb la Laura, la noia que s'asembla a na Carol pero amb els pels curts i ulleres. Es una senyal perque m'enamori d'ella un altre cop i que ella s'anamori de jo? Es rellevant i plausible. Paraules amb sentiments o sentiments sense paraules? Saps que t'estimo i mai o sabras? El meu cor trencat de pedra t'obrira els ulls un altre cop pero tu mai o sabras.

Les galaxies estaran protegides un altre cop pels comandants Milu i Menji.

Presentació

Soc un Xupasangre estudio a Barcelona. Tinc 20 anys. Estic visquent a una residencia amb una companya. M'agraden les noies i les coses rares, quan més extranyes i caotiques siguin més matreuran. Are per are estic intentant coleccionar objectes i pensaments de lo més extranys.